EXEMPCIÓ EN L’IRPF DE LA PRESTACIÓ DE MATERNITAT

Arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid sobre l’ exempció en l’IRPF de la prestació de maternitat , s’ha generat una important polèmica ja que la mateixa contradiu la postura del TEAR (Tribunal Econòmic Administratiu Regional) de Madrid que va desestimar retornar al contribuent les quantitats reclamades per entendre que les rendes estaven subjectes a l’IRPF com a rendiment del treball.

Els efectes de la sentència obren la porta al fet que els contribuents que han cobrat la prestació per maternitat des de 2012 reclamin la devolució de l’IRPF.

La sentència del TSJ entén que la interpretació que fa l’AEAT “no és encertada” pel que anul•la la resolució del TEAR “per no ser conforme a dret” i declara que el contribuent té dret a la rectificació de l’autoliquidació d’IRPF
En essència, la sentència de TSJ de Madrid dóna la raó al contribuent i estableix :

“La prestació per maternitat percebuda per la actora d’aquest ens públic ha d’estar forçosament inclosa en el tercer paràgraf de l’art. 7h) LIRPF , ja que aquest precepte reconeix tal benefici tributari, amb caràcter general, en el seu paràgraf tercer i el que fa en el paràgraf quart és ampliar el benefici fiscal a les prestacions que tinguin procedència d’altres ens públics, ja siguin locals o autonòmics.

Per això, la interpretació que realitza la AEAT de la regulació legal no és encertada, ja que es queda en el paràgraf quart per denegar l’exempció pretesa de la prestació per maternitat, sense tenir en compte la redacció del tercer paràgraf”.

És a dir que per al TSJ de Madrid, el art 7 h) de la LIRF empara l’exempció doncs la prestació de maternitat està regulada en el capítol IX del títol II del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny que són les que declara exemptes de forma expressa la llei de l’IRPF i que el que s’amplia és l’exempció a aquestes prestacions a nivell local i autonòmic.

Ressaltar que aquesta sentència per si sola no fa jurisprudència i per tant no s’espera que l’Agència Tributària canviï de criteri de forma immediata.

Davant aquesta sentència recomanem a qui hagi tributat per aquestes prestacions el següent:

-Si es va tributar en un exercici que és a punt de prescriure, és convenient instar la rectificació de l’autoliquidació sobre la base d’aquesta sentència i evitar així la prescripció.

-En cas contrari, és aconsellable esperar a veure quines mesures pren l’Agència Tributària i el Govern per prendre una decisió, això sí, tenint en compte la possible prescripció per sol•licitar la rectificació.

-Per la pròxima renda i en tant no s’aclareixi el tema, és millor tributar per la prestació i després sol•licitar la rectificació per evitar qualsevol tipus de sanció.
En tot cas avisar a qui sol•licitar la rectificació que el camí no serà fàcil, doncs davant la previsible denegació de l’Agència Tributària caldrà acudir al TEAR que segurament també ho rebutjarà i després acudir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que encara no s’ha pronunciat sobre aquest tema.

És necessari remarcar no obstant això, que en el cas que s’esgotés sense èxit la via administrativa (TEAR) , els costos per al contribuent augmentarien ja que s’hauria d’iniciar un procediment judicial mitjançant un contenciós administratiu davant el TSJ.

Esperem que la informació sigui de la vostra utilitat.